L’empaperat groc, de Xavier Quero. A partir del relat L’empaperat groc de Charlotte Gilman Perkins.
L’empaperat groc (The Yellow Wallpaper) és un relat curt de l’escriptora nord americana Charlotte Perkins Gilman i és considerat una de les peces clau de la literatura nord americana del segle XIX, així com punta de llança de la imminent literatura feminista i sufragista de l’època. De caire autobiogràfic, el relat ens narra en primera persona l’història d’una dona anònima que sembla patir una depressió post-part en un llarg estiu en el que és resclosa en una casa de camp. Publicat per primera vegada al 1892, L’empaperat groc és també considerat una de les obres mestres de la literatura gòtica, tal i com ho refereix H. P. Lovecraft al seu assaig L’horror sobrenatural a la literatura de 1927 ” L’empaperat groc aconsegueix un nivell de clàssic al traçar subtilment la bogeria d’una dona que viu en una terrorífica habitació empaperada”.
A partir d’una nova traducció del text original, a fi de fer més contemporani el llenguatge de la peça, presentem aquest monòleg recolzant-nos en l’empaperat groc en aquest descens a la follia per part de la protagonista.
Aquesta posada en escena de L’empaperat groc és una proposta de l’actriu i traductora Roser Batalla, amb més de 35 anys de carrera, amb el director i autor de G3 Teatre Xavier Quero, que ha volgut fer una relectura i reescriptura d’aquest clàssic literari afegint-hi a l’horror una capa d’humor àcid.
L’empaperat groc s’estrenarà el proper 4 de Novembre fins el 13 de Desembre del 2020 a la Sala Versus Teatre.
L’empaperat groc s’estrenarà el proper 2 de Novembre del 2020 fins el 10 de Gener del 2021.
- REPARTIMENT
Roser Batalla
- EQUIP TÈCNIC I CREATIU
Estilisme: Anneke Necro (Mantis Lab)
Disseny lumínic: Dani Gener
Escenografia: Xavier Vila
So: Xavier Quero
Foto: Josep Tobella
Direcció: Frank Capdet i Xavier Quero
Adaptació i traducció: Xavier Quero. A partir del relat de Charlotte Perkins Gilman
Amb la col·laboració de BackUp. Agitació Cultural.
- RESSENYES
“Roser Batalla fa un treball magnífic, molt ben dirigida per Xavier Quero i Frank Capdet. Sense que ens n’adonem, va canviant al nostre davant. Només pensant en com era aquesta dona fa una estona som capaços de copsar els canvis que ha sofert. El descens cap a la follia és gairebé imperceptible… no és un descens brusc. No passa de cop. És suau, lleu, molt matisat.” Espectaculosbcn.com
“A partir de una nueva traducción, revisión y dramaturgia del texto original de este relato autobiográfico que narra, en primera persona, la historia de una mujer que, al poco de ser madre, parece sufrir depresión postparto, durante una reclusión en una casa de campo, el director y autor Xavier Quero y el actor y autor Frank Capdet, unen fuerzas junto a Roser Batalla, traductora y directora para ofrecernos este ácido reflejo presente en la época, del menosprecio de la figura femenina dentro de la sociedad victoriana, llevada al punto de volverse una terrorífica historia de locura y fantasmas en un sofocante y largo verano.
La encargada de dar vida a la protagonista es la misma Roser Batalla, que nos sorprende con un monólogo de hora y media, añadiendo a este horror, una capa de humor ácido. Se respira fuerza en su interpretación que ralla la locura, transmitiendo ese dolor incomprendido por la situación de reclusión en esa habitación donde está aislada de todo y todos, solo rodeada de cuatro paredes que le hablan y le desvelan los más ocultos secretos que tiene guardados en su interior.
Una fuerza en escena que deja clavado al espectador en su butaca, a veces, sin respiración, a veces, agonizando, ya que Roser, sabe ahondar en lo más profundo del miedo a lo desconocido y a lo inexplicable. Un 10 en interpretación.” “Blackhole Cinema” Blog
“La versió teatral, que utilitza una fina ironia per acostar més la història a l’espectador, ha barrejat molt bé l’estil de la novel·la gòtica amb el discurs feminista, molt més clar a mesura que avança la trama. Les reflexions del personatge central, així com les seves suposades al·lucinacions, serveixen per donar visibilitat al tema central. I és que la turmentada dona que viu sota el paper de la paret no és més que el símbol de la dona que la societat americana de l’època no deixava opinar, ni pràcticament respirar. Arribats a aquest punt cal destacar la grandíssima interpretació d’una Roser Batalla que ens hipnotitza amb les seves pors, les seves sentències i la seva lucidesa clarivident. Una petita joia que qualsevol amant dels monòlegs amb substància no hauria de deixar escapar.” Teatre Barcelona
G3 Teatre 